|
|
 |
| |
|
|
|
| |
|
La
Direcció General d'Administració Local
va aprovar definitivament el 1999 l'escut heràldic
de Forallac, que es va elaborar a partir d'un estudi
detallat dels emblemes més identificatius dels
diferents nuclis que integren el municipi.
L'element central de l'escut és la figura d'un
castell d'argent obert, a sobre del qual s'hi troba
una font d'argent i d'atzur. Al costat dret del castell
s'hi veu una rodella amb un lleó rampant i a
l'esquerra, una besant d'or amb un mont floronat d'atzur
carregat de dos pals ondats d'argent. L'escut caironat
té com a timbre una corona de baró. Una
de les originalitats que presenta l'escut és
la distribució dels emblemes de cada poble. La
proposta municipal ha alterat el seu ordre de col·locació,
que inicialment estava determinat per la importància
històrica de cada poble. L'ordre de prioritats
s'ha invertit: l'escut de Fonteta, que és el
poble del qual es conserva menys història, ocupa
el lloc més important a dalt del castell,
el de Peratallada, el segon; i el de Vulpellac el tercer.
La proposta municipal va defensar des d'un primer moment
que el símbol de Peratallada dins de l'escut
havia de ser el del lleó rampant. L'argumentació
es va basar en el fet que en el sepulcre que Gilabert
de Cruïlles té a l'església de Peratallada,
hi figura el lleó en un dels dos escuts que s'hi
poden veure. Com que no existeix cap antecedent de l'escut
d'armes dels senyors de Peratallada, es va adoptar com
a símbol el lleó del sepulcre de Gilabert,
baró i noble del poble, que de ben segur deuria
correspondre a aquesta nissaga.
|
|
| |
Un cop aprovat definitivament l'escut, l'Ajuntment va
iniciar la tramitació per registrar la bandera
oficial del municipi. Segons un informe elaborat pel
prestigiós consellser heràldic de la Generalitat,
Armand de Fluvià, la bandera de Forallac havia
de ser: «Apaïsada, de proporcions dos d'alt
per tres d'ample (2x3), quadricolor horitzontal amb
quatre faixes porpra, blanca, blava i groga».
A diferència d'altres banderes, a la nostra no
s'hi veu cap escut. Això es deu al fet que en
l'escut municipal hi apareixen més de tres figures.
D'acord amb el Reglament de Símbols i seguint
els criteris del conseller heràldic, en els casos
en què es produeix aquesta circumstància
és preferible optar per la utilització
dels colors prescindint de la resta d'elements.
La bandera va ser aprovada definitivament pel ple municipal
el setembre de 1999.
|
|
|
|
|
|